Els informes sobre l'estat de la biodiversitat de l'Intergovernmental Science Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services i sobre l'escalfament global d'1,5ºC del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic alerten d'un rumb que porta al deteriorament d'un gran nombre d'ecosistemes, així com a l'extinció humana.
També som en un punt de no retorn davant del canvi climàtic.
Aquesta crisi climàtica és conseqüència d'un model de producció i consum que ha demostrat:

1. Ser inapropiat per satisfer les necessitats humanes
2. Posar en risc la nostra supervivència
3. I impactar de manera injusta especialment les poblacions més pobres i vulnerables del món

 

No respondre amb prou rapidesa i contundència a l'emergència ecològica i civilitzatòria suposaria la mort de milions de persones i l'extinció irreemplaçable d'espècies imprescindibles per a la vida a la Terra, ateses les nostres complexes interrelacions ecosistèmiques.

Les dades assenyalen com les regions mediterrànies són de les més vulnerables al canvi climàtic, de manera que no limitar la temperatura global a +1,5ºC serà una factura massa cara per a les generacions presents i futures.
És responsabilitat de les institucions estar a l'alçada de les necessitats que exigeix ​​el moment per reduir amb caràcter urgent les emissions de CO2eq (equivalent de carboni), reajustant l'empremta ecològica a la biocapacitat del planeta.

 

Aconseguir aquests objectius requereix necessàriament:

 

VERITAT

Assumir la urgència de la situació actual admetent el diagnòstic, indicacions i sendes de reducció reflectides a l'últim informe sobre 1,5ºC, avalat per la comunitat científica.  

 

COMPROMIS

Assumir compromisos polítics reals i vinculants amb assignació de recursos per fer front a aquesta crisi. Garantir reduccions globals de gasos d'efecte hivernacle entre el 40 al 60% per al 2030 respecte al 2010. A més, és imprescindible aturar la pèrdua de la biodiversitat per evitar un col·lapse de tots els sistemes naturals, inclòs l'humà.

 

SOLIDARITAT

El deteriorament ambiental de les condicions de vida es pateix de manera desigual en funció de la classe social, el sexe, la procedència o les capacitats. La transició ha de defensar la població més vulnerable. La degradació planetària i la desigualtat creixent tenen un origen comú i s'alimenten entre elles. Els col·lectius més desafavorits no poden empitjorar la seva situació, per la qual cosa la transició s'ha de fer amb justícia social.
En el cas dels territoris i treballadors i treballadores afectats cal adoptar mesures per assegurar feines alternatives en sectors sostenibles; afrontar la crisi energètica; reduir la jornada laboral; impulsar un repartiment millor de l'ocupació i el desenvolupament d'altres mecanismes al voltant de la Transició Justa que han d'aconseguir que no es deixi ningú enrere.

 

DEMOCRÀCIA

La justícia i la democràcia han de ser pilars fonamentals de les mesures que s'apliquin, per això s'han de crear els mecanismes adequats de participació i control ciutadans per abordar les qüestions socials difícils i per formar part activa de la solució mitjançant la democratització dels sistemes energètics, alimentaris, de transport, etc.
En aquests processos cal garantir la igualtat de gènere en la presa de decisions.
Cal fer un gir de 180 graus a les polítiques comercials internacionals, acabant amb la signatura de tractats de comerç i inversió que augmenten les emissions per l'increment del transport marítim interoceànic, així com de l'aviació civil, que dificulten la lluita contra el canvi climàtic a través de les clàusules de protecció d'inversions (ISDS).
Les mesures de mercat no poden substituir la planificació adequada de la transició ecològica. Els països empobrits són els menys responsables de la degradació planetària.
Els països més enriquits són els que acumulen més deute ambiental. Per això, i atenent els criteris de justícia climàtica, hauran de ser països com els europeus els que hagin d'adquirir uns compromisos més grans.
Cal revertir el fet que el 20% de la població mundial absorbeix el 80% dels recursos naturals.

 

ACCIÓ GLOBAL

Demanem que els governs analitzin com aconseguir l'objectiu d'abandonar els combustibles fòssils i tenir energia 100% renovable amb plans d'actuació que frenin noves infraestructures fòssils (centrals, exploracions, ports grans, etc.); que redueixin els nivells de consum de materials, energia i les necessitats de mobilitat; que impulsin un canvi de model energètic sense solucions falses com l'energia nuclear; que reorganitzin el sistema de producció de materials i aliments; que fomentin leducació, a més daltres mesures contundents.

 

ACCIÓ LOCAL

Tant Paterna com L'Eliana han aprovat mocions per les quals han declarat els municipis en estat d'emergència climàtica.

Confiem que Sant Antoni de Benagéber ho faci ben aviat, ja que aquesta declaració implica establir compromisos polítics, normatius i de recursos necessaris per aconseguir objectius tan importants com:

• reduir les emissions a zero el 2040
• apostar per l'energia 100% renovable
• reduir la demanda d'energia fins a consums sostenibles
• aturar la pèrdua de biodiversitat
• restaurar els ecosistemes
• recuperar els entorns naturals a través d'una gestió intel·ligent
• gestionar l'horta per frenar l'erosió
• frenar noves infraestructures fòssils
• aconseguir una mobilitat sostenible fomentant els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb transport col·lectiu
• promoure l'augment de l'eficiència energètica
• crear menjadors sans i sostenibles amb productes de km0 i agricultura ecològica
• fer una política de residu 0
• evitar treballar amb bancs que financin projectes amb energia fòssil
• crear espais educatius per conscienciar la població sobre l'emergència climàtica

 

Aquests objectius han de comptar amb indicadors i objectius quantificables al llarg de tot el procés. Aquesta declaració d'emergència climàtica també atorga un paper decisiu a la ciutadania, tant per participar en la presa de decisions com per fer-ne un seguiment i vigilar les mesures que s'hi adoptin.

La implementació d'aquestes mesures s'està realitzant de manera força desigual, ja que a l'Eliana l'Ajuntament ha impulsat una xarxa participativa amb implicació de la ciutadania, mentre que a Paterna l'equip de govern actual dificulta la participació ciutadana i no posa en marxa les mesures que ha aprovat a la declaració d'emergència climàtica. Pel que fa a Sant Antoni, la declaració del municipi en emergència climàtica suposaria un primer i important pas que traslladaria a la població la necessitat de tenir objectius clars per avançar en el camí de la sostenibilitat.

 

L'Aliança per l'Emergència Climàtica de Paterna, l'Eliana i Sant Antoni de Benagéber volem que els nostres municipis es transformin per fer front als reptes de l'emergència climàtica.

 

Necessitem que cada Ajuntament elabori, de manera participativa, un full de ruta amb objectius clars i mesurables que vagi acompanyat de recursos econòmics..

 

Per tot això, en defensa del futur, d'un planeta viu i d'un món just, les entitats següents se sumen a l'Aliança per l'Emergència Climàtica de Paterna, l'Eliana i Sant Antoni de Benagéber:

Comunidad Energética Local de La Canyada

AAVV La Canyada

Coordinadora per la Protecció de Les Moles

GATS La Canyada