Resum del Taller "Verde Calle" del 15 d'abril 2026 en L'Eliana

Xabier Matilla

• Renaturalizar no és només integrar més naturalesa dins de les ciutats, és canviar  hàbits, materials i la relació que té la ciutat amb el seu entorn.
• Per a poder perdurar en el temps, hem de passar d'un Model Depredador a un Model Sostenible de ciutat.
• La zona del Mediterrani serà una de les zones més afectades per l'augment de les temperatures al qual ens arrossega l'emergència climàtica.
• Nombrosos estudis demostren que el 80% de la nostra salut depén de l'entorn en el qual vivim. Podem estudiar la nostra genètica, cuidar la nostra alimentació i cuidar del nostre cos i ment - però és  l'entorn el que condicionarà el 80% restant del nostre estat de salut.
• Hem perdut un 40% de la biodiversitat en els últims 100 anys. Pensem en com recuperar-la.
• El 68% de la via pública en molts llocs està ocupat pel vehicle. Això crea un conflicte d'ús amb els vianants, i cal pensar en solucions per a resoldre-ho.
• Vivim en una societat multiescalar: ens movem a nivell local, entre ciutats i també entre països.Com resolem qüestions de proximitat, autosuficiència i justícia socioespacial en estos tres nivells?

Reflexions de Xabier sobre els carrers

• Planifiquem les infraestructures verdes i blaves com a part integral de la ciutat. Els carrers han de formar part d'infraestructura verda, no cal limitar-la als parcs.
• L'estacionalitat en la naturalesa (les fulles, el pol·len, el color marró...) és part del cicle de la vida. Podem i devem acceptar estos cicles sense que ens moleste veure fulles o llavors pel carrer.
• A cada nou projecte, preguntem-nos amb la re-naturalització en ment:
  - què cal evitar (per exemple, desplaçaments)
  - què cal canviar (per exemple, modes i mitjans més eficients)
  - què cal millorar (per exemple, tecnologies o dissenys).
• Quan existisquen carrers, preguntem quins són realment necessaris. Es pot utilitzar algun carrer d'una manera distintat? Podria ser un parc, una zona de convivència, una zona de jocs...? 
• Cada carrer té tres nivells verticals. Caldria tindre en compte estos 3 nivells en tota la planificació, perquè condicionen no sols infraestructures inertes sinó també part de l'ecosistema com les arrels de l'arbratge, la filtració de l'aigua o la compactació de la terra.
  - el vol (arbratge, cables, enllumenat...)
  - el sòl (la mobilitat, el tipus de paviment...)
  - i el subsol (canonades, arrels, metre...). 
• Què pots fer al carrer sense haver de pagar? Aprenguem a utilitzar esta mesura com a indicador de benestar social.
• Zones de gran impacte i millor receptivitat social per començar els canvis: carrers en entorns escolars, patis escolars (que poden convertir-se en refugis climàtics), i alguns creuaments o rotondes.
• Val la pena invertir temps i diners a construir "carrers mostra" per a poder mesurar els beneficis a nivell d'habitabilitat i oferir a la ciutadania una cosa concreta que siga més fàcil d'acceptar que una idea teòrica.

Reflexions de Ramón sobre els carrers

• Els arbres no són sempre la solució. Un arbre en un escocell minúscul, sense espai al subsòl per arrelar, i podes agressives mai no arribarà a ser un arbre capaç de desenrotllar-se plenament.
• Molts arbres als carrers de les ciutats patixen problemes d'ancoratge. Un arbre necessita entre 3 i 4 vegades la projecció de la copa en arrels per a aconseguir la seva envergadura potencial. Un arbre presta servicis ecològics a la seua comunitat quan pot aconseguir els 12m d'altura i 8m de projecció de copa.
• Hi ha infinitat d'estudis que relacionen la presència d'arbratge i zones verdes amb la salut física i mental. 
• Actualment existixen equips multidisciplinaris per a desenrotllar els plans urbanístics. Deurien també incloure enginyers agrònoms i paisatgistes.
• Es pot utilitzar grava en el subsòl en lloc d'arena o terra, per a zones que calga pavimentar: compacta molt menys, i deixa passar tant l'aigua com les arrels.
• Els ajuntaments solen tenir una llista d'espècies d'arbres indicades per a les seves àrees geogràfiques, però amb el canvi climàtic seria prudent actualitzar estes llistes amb espècies adaptades a les condicions que es donaran en termes de temperatura i disponibilitat d'aigua en eixes zones dins de 30 o 40 anys.
• En termes d'arbres, en lloc d'adaptar l'arbre al carrer, és potser és assenyat adaptar el carrer a l'arbre. Integrar en la planificació la grandària que aconseguix un exemplar madur per a assegurar-se que es desenrotlle en tot el seu potencial.
• El concepte d'escocell no hauria d'existir. L'extensió en superfície de les arrels d'un arbre li proporcionen estabilitat i accés a nutrients. Cal aprendre a dissenyar espais verds que puguen allotjar estes proporcions.

Rodrigo Blanca-Quesada

• Per empoderar la ciutadania i acostar el problema i les seues solucions a peu de carrer, es pot començar pel barri.
• De vegades és difícil per a les persones comprendre realment com ens afecta el canvi climàtic. Duent a terme accions molt concretes i properes, ajudem les persones del nostre voltant a entendre i fer front a les conseqüències de l'emergència climàtica.
• Avantatges de propostes a escala de barri:
  • Es desenrotlla la capacitat per gestionar la informació tant global com local i s'aprèn a afrontar-la de manera col·lectiva.
  • Qui millor que els mateixos veïns per a canviar i cuidar el seu propi entorn quotidià.
  • Resultats ràpids i propers si es duen a terme actuacions puntuals (per exemple, la termometrada, dia sense cotxe, plantacions en zones ermes...)

Algunes iniciatives:

1. Verdeja la teva ciutat: fotos o composicions de com podrien ser alguns espais de la comunitat si es convertiren en espais verds o de convivència.
2. Arbres de cartró: plantar arbres de cartró en voreres buides per a assenyalar la seua absència.
3. Dibuixar amb guix: delimitar jardins, jardineres o estanys en àrees que la localitat voldria veure utilitzades d'una altra manera.
4. Dia sense plàstic per a visualitzar el problema i tractar de trobar alternatives.
5. Escocell busca arbre: mapatge d'escocells buits amb una aplicació de telèfon.
6. Mapatge d'habitabilitat: classificar els carrers locals en relació al seu grau d'habitabilitat.
7. Arbres dels desitjos i arbres de gratitud: donar-li una oportunitat a la comunitat per a agrair-li la seva funció als ecosistemes que els sustenten.

• Quan organitzem activitats concretes i demanem a la població general que s'hi impliqui, la probabilitat que acudisquen és molt més alta que quan els demanem que acudisquen a una reunió.
• La inquietud pel canvi climàtic ja existeix. Falten les vies per a canalitzar les accions.
• És important celebrar els assoliments. Gaudir de la naturalesa en comunitat quan algun projecte ix bé ajuda a no perdre l'esperança.
• La comunicació fluïda amb les autoritats és important. Cal assenyalar quan es fa malament, però també agrair quan es fa bé. El treball pel bé públic sol ser bastant ingrat.
• A les reunions, dedicar-li 10 min a analitzar el problema, i els altres 50 a proposar iniciatives o solucions