El territori no es defensa sol. La biodiversitat que encara resisteix a Paterna, l'Eliana i Sant Antoni de Benagéber –boscos, flora, fauna, corredors verds, espais agrícoles– no és un decorat: és la base de la salut ecològica, de la qualitat de vida i de la resiliència dels nostres pobles davant la crisi climàtica. I està sota una pressió constant.

Estem en un territori profundament antropitzat: poblacions en expansió, carreteres, polígons industrials i una urbanització que avança sense pausa han fragmentat el paisatge durant dècades. I tot i això, precisament per això, el que queda mereix més protecció, no menys. Perquè allò que sobreviu aquí no és paisatge residual: és un territori en mosaic, característic de les zones semiàrides mediterrànies, on l'alternança de bosc, matoll, horta i espais oberts genera una biodiversitat sorprenentment alta, refugi d'espècies que en entorns més uniformes haurien desaparegut.

Al cor d'aquest mosaic hi ha alguns dels espais naturals més valuosos de l'àrea metropolitana de València. El bosc de la Vallesa —un dels últims pulmons forestals de l'entorn metropolità, integrat al Parc Natural del Túria— alberga vegetació mediterrània de pi blanc, coscoll, romaní i llentiscle, una fauna diversa que inclou àguiles cuabarres, mussols reals, genetes i guineus, i una de les de sedosa, espècie endèmica valenciana. El riu Túria i el seu Parc Natural —amb més de 150 espècies de vertebrats, entre elles el martí pescador, l'agró imperial, l'àliga culebrera o el gat salvatge— afegeixen al territori un corredor ecològic de primer ordre. Al paratge de Les Moles, sota una pressió urbanística sostinguda, sobreviuen poblacions significatives de Teucrium edetanum —el poliol mascle, planta endèmica de la província de València, catalogada com a "vigilada" i protegida per llei davant de qualsevol destrucció del seu hàbitat—, al costat de teixons, fagines, garulles i cogullades espècies protegides. I l'Horta de Paterna —declarada protegida al costat del Parc Natural del Túria el 2007 i reconeguda per la FAO com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial— completa el mosaic com a espai productiu viu que mitiga la calor, absorbeix carboni, frena inundacions torrencials i ofereix refugi a papallones, insectes pol·linitzats.

Incendis previnguts insuficientment, podes que fan malbé en lloc de protegir, repoblacions insuficients, runes, trànsit excessiu i decisions que ignoren la urgència ecològica del moment converteixen aquest entorn en un recurs fàcilment degradable. Davant de tot això, l'AEC actua sobre el terreny i alça la veu on cal. Perquè tenir cura d'aquest territori no és una tasca accessòria ni una qüestió secundària: és defensar la salut, la memòria, la vida comuna i el futur compartit de les nostres poblacions.

Aquesta secció recull aquesta lluita: reivindicacions i accions per prevenir incendis, exigir podes responsables, impulsar una repoblació ben feta i protegir els espais naturals que formen part del que som.