Conceptes Clau

Adaptació al canvi climàtic
Accions per reduir la vulnerabilitat de comunitats i ecosistemes davant dels efectes del canvi climàtic.
Autoconsum energètic
Producció i ús d'energia renovable per part de llars o comunitats per cobrir les necessitats pròpies.
Biodiversitat
Varietat de formes de vida en una àrea determinada, incloent-hi diversitat genètica, espècies i ecosistemes.
Canvi | Emergència | Crisi climàtica
Alteració a llarg termini dels patrons climàtics, causada principalment per activitats humanes com la crema de combustibles fòssils.
Conservació ambiental
Protecció i maneig responsable dels recursos naturals per assegurar-ne la disponibilitat futura.
Consum responsable
Elecció conscient de productes i serveis que minimitzen impactes ambientals i socials.
Contaminació
Introducció de substàncies o energia perjudicial en el medi ambient que n'altera l'equilibri i afecta els éssers vius.

 

• Contaminació de l'aigua: degradació de rius, llacs i oceans per residus industrials, agrícoles o domèstics que afecten els ecosistemes aquàtics.
• Contaminació de l'aire: presència de gasos i partícules nocives a l'atmosfera que perjudiquen la salut humana, la dels animals i el medi ambient en general.
• Contaminació del sòl: acumulació de substàncies tòxiques a la terra que en redueix la fertilitat i afecta organismes i cultius.

 

Desforestació
Eliminació massiva de boscos, generalment per activitats humanes, que provoca pèrdua de biodiversitat i augment de CO₂.
Desenvolupament sostenible
Model de desenvolupament que satisfà les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures.
Efecte hivernacle
Procés natural pel qual certs gasos retenen la calor a l'atmosfera, intensificada per l'activitat humana.
Ecologia
És la branca de la biologia que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu entorn, incloent-hi factors físics, químics i biològics.
Economia circular
Model econòmic que busca mantenir els recursos en ús el major temps possible, reduint residus mitjançant la reutilització, reparació i reciclatge.
Economia local
Suport al consum i la producció d'aliments i béns dins de la comunitat per enfortir la seua autonomia.
Ecosistema
Conjunt format per una comunitat déssers vius i el medi físic on interactuen, intercanviant energia i matèria.
Educació ambiental
Procés educatiu que promou el coneixement i la consciència sobre la cura del medi ambient.
Eficiència energètica
Ús racional de l'energia per obtindre el mateix benefici amb un menor consum i menor impacte ambiental.
Energies renovables
Fonts d'energia netes i inesgotables, com ara la solar, eòlica, hidràulica i geotèrmica.

 

• Energia solar: energia que s'obté del Sol i es transforma en electricitat o calor mitjançant panells solars.
• Energia eòlica: energia produïda pel vent en moure aerogeneradors que generen electricitat.
• Energia hidràulica: energia generada pel moviment de l'aigua, normalment a rius o preses.
• Energia geotèrmica: energia que aprofita la calor interna de la Terra per produir electricitat o calefacció.
• Biomassa: energia obtinguda a partir de matèria orgànica com a restes vegetals o residus agrícoles.
• Energia mareomotriu: energia que es produeix aprofitant el moviment de les marees.

 

Espècies en perill d'extinció
Organismes la població dels quals és tan reduïda que corren risc de desaparéixer si no es protegeixen.
Gasos d'efecte hivernacle
Gasos presents a l'atmosfera que retenen la calor i contribueixen a l'escalfament global, com el diòxid de carboni o el metà.

 

• Diòxid de carboni (CO₂): Gas que atrapa calor a l'atmosfera i contribueix a l'escalfament global. S'origina a la crema de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), la desforestació i els processos industrials.
• Metà (CH₄): Gas molt potent que reté calor, molt més que el CO₂ a curt termini. L'originen l'agricultura (ramaderia, arrossars), els abocadors de fem, l'extracció de gas i el petroli.
• Òxid nitrós (N₂O): Gas que contribueix a l'efecte hivernacle ia l'esgotament de la capa d'ozó. El produeixen els fertilitzants nitrogenats, la crema de residus agrícoles i els processos industrials.
• Clorofluorocarbonis (CFCs): Gasos sintètics que retenen calor i fan malbé la capa d'ozó. Antigament usats en refrigerants, aerosols i sistemes d'aire condicionat.
• Vapor d'aigua (H₂O): Gas natural que intensifica l'efecte hivernacle mitjançant la retenció de calor. El seu efecte sʻintensifica amb lʻevaporació dʻoceans, llacs, rius i activitats humanes que augmenten la temperatura.

 

Petjada ecològica
Indicador que mesura l'impacte humà sobre el planeta, calculant quants recursos naturals es consumeixen i els residus que es generen.
Justícia ambiental
Principi que busca una distribució equitativa dels beneficis i càrregues ambientals entre totes les persones.
Mitigació del canvi climàtic
Estratègies destinades a reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i frenar l'escalfament global.
Reciclatge
Procés de transformació de residus en nous productes per reduir l'ús de primeres matèries i la contaminació.
Recursos naturals
Elements de la naturalesa utilitzats per les persones, com ara aigua, sòl, minerals, plantes i animals.
Recursos renovables
Recursos que es poden regenerar de manera natural en un temps relativament curt, com el sol, el vent o l'aigua.
Recursos no renovables
Recursos que existeixen en quantitats limitades i s'esgoten amb el seu ús, com ara el petroli, el gas i els minerals.

 

• Petroli: combustible fòssil utilitzat per produir energia i fabricar plàstics, que tarda milions d'anys a formar-se.
• Gas natural: combustible fòssil que s'usa per a generar energia i calefacció, i la disponibilitat del qual és limitada.
• Carbó: recurs fòssil sòlid emprat per produir electricitat, amb un alt impacte ambiental.
• Minerals: materials extrets de la Terra, com ara ferro o coure, que no es renoven a escala humana.
• Terres rares: grup de minerals metàl·lics poc comuns que s'usen en tecnologia avançada, com xips, bateries i panells solars.

 

Reforestació
Plantació d'arbres a zones degradades per recuperar ecosistemes i millorar la qualitat ambiental.
Renaturalització
Procés de restaurar ecosistemes degradats perquè en recuperen les funcions naturals i la biodiversitat amb mínima intervenció humana.

 

• Restauració ecològica: recuperació d'ecosistemes danyats perquè tornen a funcionar de manera natural.
• Connectivitat ecològica: creació de corredors verds que permeten el moviment d'espècies entre hàbitats.
• Ecosistemes urbans: integració de natura a ciutats, com ara parcs o sostres verds, per millorar l'entorn.
• Sòl saludable: restauració de la fertilitat i estructura del sòl per recolzar la vida vegetal i animal.
• Espècies natives: protecció o reintroducció d‟espècies pròpies d‟un territori per mantindre l'equilibri ecològic.
• Control d'espècies invasores: eliminació o maneig d'espècies no natives que amenacen ecosistemes locals.
• Monitorització ambiental: seguiment dels canvis a l'ecosistema per avaluar l'èxit de la renaturalització.
• Resiliència ecològica: capacitat d'un ecosistema restaurat per adaptar-se i recuperar-se davant de pertorbacions.

 

Serveis ecosistèmics
Beneficis que els ecosistemes brinden a les persones, com aigua potable, aliments, regulació del clima i pol·linització.
Sobirania alimentària
És el dret dels pobles a decidir com produir, distribuir i consumir els seus aliments de manera justa, saludable i sostenible.

 

• Producció local: foment d'aliments cultivats i processats prop de les comunitats per garantir-ne l'accés.
• Autonomia alimentària: dret dels pobles a decidir què, com i on produir els aliments.
• Agricultura sostenible: pràctiques agrícoles que protegeixen el medi ambient i els recursos naturals a llarg termini.
• Equitat social: garantir que tots els grups tinguen accés just a aliments saludables i nutritius.
• Diversitat de cultius: promoció de varietat d'aliments per enfortir la seguretat alimentària i la biodiversitat.
• Agroecologia: sistema de producció agrícola que combina coneixements tradicionals i científics per protegir l'ecosistema.
• Seguretat alimentària: assegurar que totes les persones tinguen prou accés a aliments nutritius i segurs.
• Conservació de llavors: protecció i ús de llavors locals per a mantindre la diversitat genètica dels cultius.
• Resiliència alimentària: capacitat del sistema alimentari per adaptar-se i recuperar-se davant de crisis o canvis ambientals.
• Protecció d'ecosistemes agrícoles: cuidar la terra, l'aigua i la biodiversitat que sostenen la producció d'aliments.

 

Sostenibilitat econòmica
Capacitat de generar riquesa sense destruir el medi ambient ni esgotar els recursos naturals.
Sostenibilitat social
Dimensió del desenvolupament sostenible que busca equitat, benestar i qualitat de vida per a totes les persones.
Sostenibilitat econòmica
Capacitat de generar riquesa sense destruir el medi ambient ni esgotar els recursos naturals.