Fonts d'Energia

Les fonts d'energia que utilitzem els humans es divideixen principalment en renovables i no renovables.

No renovables (com el carbó, el petroli i el gas): són les més utilitzades avui dia, però generen grans quantitats de gasos d'efecte hivernacle, contribuint a l'emergència climàtica ia la contaminació de l'aire i de l'aigua.
Renovables (com la solar, eòlica, hidràulica i biomassa): es regeneren de forma natural i produeixen moltes menys emissions. Tot i això, també poden tenir impactes ambientals, com l'alteració d'ecosistemes (preses, parcs eòlics) o l'ús de grans superfícies de terreny.

En general, la transició cap a energies renovables és clau per reduir l‟impacte ambiental i frenar l‟escalfament global.
En aquesta secció, anirem explorant algunes opcions i temes locals relacionats amb l'obtenció d'energia, el seu ús i el seu impacte al medi ambient.

Energia solar

En general, l'energia solar té un impacte ambiental molt més baix que les fonts fòssils, tot i que no és completament lliure d'efectes i requereix una bona gestió per ser realment sostenible.
Avantatges:

Baixes emissions: durant el seu ús no emet gasos amb efecte d'hivernacle.
Font renovable i inesgotable: el Sol és una font constant a escala humana.
Redueix la contaminació: no genera residus tòxics ni contaminació de l'aire o l'aigua durant el funcionament.
Menor impacte operatiu: un cop instal·lades, les plaques requereixen poc manteniment i no produeixen soroll.

Inconvenients:

Impacte en la fabricació: produir panells solars requereix energia i materials (alguns escassos o contaminants), cosa que genera emissions indirectes.
Ús de sòl: grans plantes solars poden ocupar extenses àrees, afectant hàbitats i biodiversitat. Podem minimitzar aquest impacte instal·lant les plaques en sostres d'edificis o aparcaments, o en àrees de pastura permetent que el bestiar circuli entre les plaques i ajudi a esbrossar la vegetació.
Gestió de residus: els panells tenen una vida útil limitada (20–30 anys) i el reciclatge encara està en desenvolupament.
Intermitència: depèn de la llum solar, cosa que pot requerir bateries o sistemes de respatller que també tenen impacte ambiental.

A nivell local...

La Comunitat Energètica Local de Canyada és la primera comunitat energètica de Paterna creada per veïns, compromesos amb la sostenibilitat i l'eficiència energètica del seu barri. Actualment estan treballant a presentar a l'ajuntament suggeriments de llocs públics on es puguin instal·lar plaques solars per generar energia sostenible al barri de la Canyada, com per exemple:

El poliesportiu
El CEIP La Font
El CEIP El Parc
El Centre Social
o aprofitant la zona daparcament del IES local per construir una marquesina solar.

Plantes de biogàs (biomassa)

Les plantes de biogàs produeixen energia a partir de residus orgànics mitjançant digestió anaeròbia, un procés en què microorganismes descomponen matèria sense oxigen i generen gas (principalment metà).
Avantatges:

Gestió de residus: aprofiten fems, restes agrícoles o residus urbans, reduint abocadors.
Energia renovable: el biogàs es pot fer servir per a electricitat, calor o combustible.
Menys emissions netes: capturen metà que altrament s'alliberaria a l'atmosfera (un gas molt potent en el canvi climàtic).
Fertilitzant natural: el residu final (digestat) es pot fer servir en agricultura, reduint fertilitzants químics.
Economia local: generen ocupació i valor a zones rurals.

Inconvenients:

Olors i molèsties: un dels principals conflictes en poblacions properes.
Trànsit i soroll: transport constant de residus (camions).
Risc de fuites: si hi ha fuites de metà, es perd part del benefici climàtic.
Impacte agrícola indirecte: en alguns casos es cultiven plantes només per produir biogàs (no residus), cosa que pot competir amb la producció d'aliments o afectar el sòl.
Gestió del digestat: si es fa servir malament, pot contaminar sòls i aigües (nitrats).

Quan és apropiat construir una planta de biogàs?
Té més sentit quan:

Hi ha gran quantitat de residus orgànics propers (granges, indústria alimentària, depuradores).
Es pot fer servir el biogàs localment (calor, electricitat o xarxa de gas).
Hi ha una bona logística (evitar transport excessiu).
Es compta amb control ambiental adequat (olors, emissions, gestió del digestat).
S'integra a un model d'economia circular.

A nivell local...

Les plantes de biogàs solen generar força conflictes locals. Principalment per una combinació de factors:

Impacte directe percebut: olors, trànsit i canvis al paisatge afecten la qualitat de vida.
Desconfiança: por de la contaminació o la mala gestió.
Ubicació: sovint se situen a prop de nuclis rurals petits, on limpacte es nota més.
Beneficis desiguals: l'energia o els guanys poden no quedar-se a la comunitat local.
Manca d'informació o participació: quan els veïns no són consultats, augmenta el rebuig.

En el cas de la planta que es va començar a construir al febrer de 2026 prop de la localitat de Casinos, els col·lectius veïnals denuncien que la planta s'ubicarà a escassos 500 metres d'habitatges ia poc més d'un quilòmetre del nucli urbà de Casinos. Mentre la promotora assegura que el projecte compleix els màxims estàndards de seguretat i control ambiental, la seva estratègia de diàleg xoca amb l'ofensiva jurídica dels consistoris veïns. L'Ajuntament de Casinos, per exemple, ja ha presentat un recurs davant de la Generalitat Valenciana sol·licitant la revisió de l'Autorització Ambiental Integrada, argumentant que el projecte posa en risc la salut pública i la qualitat de vida dels habitants.

Alguns articles relacionats amb aquest tema:

Alerta Biometa (web construïda pels col·lectius veïnals per compartir informació i denúncies sobre el projecte)
Casinos y Domeño en lucha contra la planta de biometano de Llíria (Levante EMV)
La batalla del biometano (Las Provincias)
La empresa impulsora de la planta de biogás de Llíria lanza una campaña informativa ante la creciente presión social y los recursos judiciales (El Diario.es)
El Ayuntamiento de Llíria y The Green Vector presentan la planta de producción de biometano de última generación que se instalará en el municipio (Ayuntamiento de LLiria)
Empiezan las obras de la planta de biometano en Llíria a pesar de la protesta vecinal (Levante EMV)

Protestes veïnals

Des dels col·lectius veïnals de LLiria, Domeño i Casinos, aquestes són les raons principals de les protestes i manifestacions organitzades en contra de la construcció d'una planta d'aquesta mida i sense consulta local als veïns:

Proximitat geogràfica: Els veïns al·leguen que, encara que la planta pertany legalment a Llíria, s'ubica a tot just un quilòmetre de Domeño i molt a prop de Casinos, traslladant els inconvenients (olors i trànsit) a aquests pobles.

Petjada de transport: Denuncien que la planta processarà fins a 195.000 tones de residus anuals que vindran d'altres comarques i fins i tot províncies. El CO2 generat pels camions anul·laria el benefici ambiental i el concepte d'una economia circular.

Macro-planta vs. Model Local: Sostenen que la "circularitat" real hauria de basar-se en plantes petites per a residus del propi municipi, no en una "macroinstal·lació" centralitzada que converteix Llíria en l'"abocador industrial" de la zona i només busca benefici econòmic.

Risc de SANDACH: El tractament de subproductes animals (cadàvers o vísceres) genera rebuig pel risc d'olors i contaminació d'aqüífers, cosa que consideren oposada a la sostenibilitat.

Accions legals
L'alcalde de Casinos, Miguel Navarré, ha anunciat que el consistori recorrerà als tribunals per intentar frenar la llicència definitiva, al·legant que no van ser consultats prèviament.
Origen del conflicte
El Partit Popular de Llíria assenyala Manolo Civera (exalcalde del PSOE) com l'impulsor original del projecte presentat el 2021, encara que la polèmica ha esclatat sota el mandat actual a causa de l'augment del volum de residus previst (fins a 195.000 tones).