Tales i podes en zones urbanes
A les persones que componen l'Aliança per l'Emergència Climàtica ens agradaria que els responsables de gestionar el nostre arbrat urbà es coordinaren millor i tractaren el nostre arbrat amb el respecte que mereix. Les podes són necessàries per moltes raons:
- Millorar l'estructura de l'exemplar
- Estimular-ne el desenvolupament
- Evitar danys en infraestructures o cablejat
- Ocultació de senyals de trànsit
- Motius de salubritat
Tenint en compte això, és important assenyalar que una poda d'un arbre fruiter no és el mateix que la d'un arbre urbà; i que una poda incorrecta fa més mal i deixa més vulnerable l'exemplar que no haver fet la poda al principi.
Ací us deixem amb un article molt interessant sobre podes urbanes:
- Ens agradaria evitar la poda d'arbrat urbà en època de nidificació d'aus. Ja tenen prou problemes per adaptar-se a la crisi climàtica i l'excessiu nombre de depredadors. No els ho posem més difícil.
- Les podes no s'haurien de fer en moments de l'any on l'arbrat pateix per excés de calor i manca d'aigua quan els arbres són vulnerables.
- Cada tipus d'arbre requereix una poda diferent, o cap poda si no és necessari. Ens sembla curiós veure exemplars de diferents espècies mutilats de la mateixa manera.
- En alguns municipis, el departament de jardineria va a podar quan els veïns ho sol·liciten. Això implica que no hi ha una estratègia anual de poda selectiva d'acord amb les necessitats de les espècies. Els arbres no són mobiliari urbà i no s'haurien de tractar com a tals.
En esta pàgina podeu descarregar-vos una breu guia amb les normes europees de poda urbana Estàndard Europeu de Poda d'Arbres per a qui us interesse el tema.
11 Raons contra les podes salvatges (resum de l'article)
- Brotació precipitada, massiva i, sense cap ordre, de xucladors, en comptes de branques jerarquitzades i sòlides.
- Branques insegures i mal inserides.
- Afebliment integral de l'arbre.
- Desmotxos i terciats són la primera causa de mort d'arbres urbans.
- Pudricions i infeccions a talls.
- Acceleració del procés d'envelliment.
- Copes embullades i poc oxigenades.
- Desfiguració de la forma natural de la copa.
- Difícil i costós de recuperar.
- Danys a l'avifauna local.
- El desgavell, juntament amb el terciat, és la poda més costosa.
Exemples de podes que es podrien millorar
En esta secció anirem col·leccionant exemples de fotos fetes a les nostres comunitats que evidencien la necessitat de millorar l'estratègia general i la formació dels responsables de les podes a les nostres comunitats.
Ací us deixem també una guia sobre podes que beneficien als árbres urbans.
Escocell buit
Ens trobem sovint esta vista en caminar pels nostres carrers.
És una oportunitat perduda de proporcionar una llar a algun exemplar que ens ajude amb la seua ombra i amb la seua meravellosa habilitat per netejar l'aire.
Un escocell sense arbre equival a més graus de calor a l'estiu i un aire més brut.
Quants escocells buits tens prop de ta casa?
Un arbre necessita temps per adaptar-se i créixer. Omplim els nostres carrers de vida i de refugis per a tothom. Exigim de forma immediata un arbre a cada escocell.
Arbres mutilats
Tallar totes les branques d'un arbre provoca el seu debilitament estructural, la mort per inanició en no poder fer la fotosíntesi i nodrir-ne les arrels, i la proliferació de malalties i plagues.
A més, s'eliminen refugis per a la fauna local i s'hi altera l'estabilitat de l'ecosistema.
Si es talla un arbre, caldria dedicar-li recursos a traure'l d'arrel i plantar com més prompte millor un de nou que siga compatible amb l'ús que necessita este carrer determinat.
Branques i cables
Tradicionalment, les branques que dificulten el pas de cables aeris s'han tallat de manera indiscriminada. La copa es talla quasi en vertical fins a certa distància del cablejat i es deixen moltes branques tallades a meitat, que es podreixen amb el temps.
Així, en dos o tres anys en lloc d'un arbre sa i cables sense obstruccions acabem amb arbres que esdevenen perills per a la comunitat.
Caldria fer talls nets per reduir l'entrada de patògens, no fer malbé la fusta verda circumdant en eliminar branques mortes i entendre que els arbres no regeneren teixit com els animals.
Les podes sota cables i pilons electrics
La normativa espanyola sobre el manteniment de la vegetació sota les línies elèctriques és molt estricta, ja que busca l'equilibri entre dos objectius crítics: la *seguretat del subministrament elèctric* (evitar incendis i talls) i la *protecció del medi ambient*.
Marc Legal Principal
La normativa no es troba en una sola llei, sinó en una combinació de reglaments industrials i ambientals:
• Real Decreto 223/2008: Aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió. És la norma base que defineix les distàncies de seguretat.
• Llei 43/2003 de Montes: Estableix l'obligació de mantenir les línies netes per prevenir incendis forestals.
• Llei 21/2013 d'Avaluació Ambiental: Si l'espai és protegit (Xarxa Natura 2000, Parc Natural), qualsevol actuació dràstica pot requerir un informe d'impacte.
Distàncies de Seguretat
L'empresa elèctrica té el dret i l'obligació de mantenir una "zona de servitud" lliure de vegetació que pugui tocar els cables. Les distàncies varien segons el voltatge, però la regla general és:
• Pas de la línia: S'ha de mantenir una distància mínima entre els conductors (cables) i les capçades dels arbres. Si un arbre creix massa, s'ha de podar o talar.
• Pas per zones forestals: Es crea el que s'anomena "carrer" o "corredor". La vegetació de creixement lent o arbustiva sol estar permesa, però s'elimina tot allò que pugui esdevenir un combustible perillós en cas de guspira.
Condicions Específiques en Espais Naturals
Quan la línia travessa un espai protegit, l'eliminació de la vegetació està subjecte a restriccions addicionals:
• Poda vs. Tala: Es prioritza sempre la poda selectiva abans que la tala total de l'arbre, per minimitzar l'impacte visual i ecològic.
• Èpoques de nidificació: Les tasques de neteja no es poden fer en qualsevol moment. Generalment, estan prohibides durant l'època de cria d'aus protegides que puguin viure a la zona.
• Gestió de residus: Les restes de fusta i branques tallades no es poden deixar a terra de qualsevol manera (perquè augmentarien el risc d'incendi); han de ser triturades o retirades segons el pla de gestió de l'espai.
• Espècies protegides: Si un arbre és una espècie protegida per la normativa autonòmica o estatal, es requereix un permís especial i, sovint, mesures compensatòries.