Al-legacions al Pla Municipal de Residus

EXPOSICIÓ DE MOTIUS A LES AL·LEGACIONS AL PLA MUNICIPAL DE RESIDUS DE PATERNA

Context d'emergència climàtica i crisi de materials

Ens trobem en un context d'emergència climàtica declarat que ens obliga a repensar la relació amb els recursos. La gestió de residus no pot continuar sent una simple eliminació de deixalles, sinó que ha de convertir-se en un pilar de l'economia circular. En una situació de crisi global de subministrament de matèries primeres, és imperatiu que el sistema de recollida de Paterna siga extremadament eficient. Cada fracció que no es recupera representa una pèrdua neta de materials preciosos que podrien haver estat reincorporats al cicle productiu, reduint així la pressió extractiva sobre el planeta.

Recuperació de matèria orgànica i empobriment dels sòls

L'empobriment dels sòls de la nostra regió és una realitat crítica. La pèrdua de matèria orgànica afecta directament la capacitat de retenció d'aigua i la fertilitat de la terra. Per tant, és fonamental que el Pla Municipal prioritze una recollida selectiva d'alta qualitat de la fracció orgànica (biorresidus). Recuperar aquests residus per a la producció de compost de qualitat no sols compleix una funció de gestió de residus, sinó que és una mesura de resiliència agrícola i ambiental per a combatre la desertificació.

Impacte de la contaminació per plàstics

La dispersió de plàstics en el medi ambient —especialment els microplàstics— ha esdevingut una de les majors amenaces per als ecosistemes locals i la salut humana. El Pla Municipal ha d'implementar mecanismes que asseguren que cap residu plàstic acabe en l'entorn natural de Paterna (com el Parc Natural del Túria o les zones forestals del municipi). Això implica potenciar sistemes de recollida que eviten el littering (abandonament de residus) i que garantisquen que els polímers es recuperen

correctament per al seu reciclatge mecànic o químic, evitant la seua incineració o el seu vessament.

Vinculació amb el marc normatiu europeu

Estes al·legacions no són només una petició de millora ambiental, sinó una exigència pel compliment de la normativa vigent. La Directiva Marc de Residus (Directiva 2008/98/CE, modificada per la Directiva 2018/851) estableix una jerarquia de residus clara on la prevenció, la reutilització i el reciclatge han de prevaldre sobre qualsevol altra forma de valorització.

Així mateix, la normativa europea exigeix assolir objectius de reciclatge cada vegada més ambiciosos per als pròxims anys. Si el Pla Municipal de Paterna no implementa sistemes de recollida d'alta eficiència, el municipi corre el risc de continuar incomplint tant la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, com les directrius europees, fet que pot continuar derivant en sancions econòmiques i en una gestió ineficient dels recursos públics.

Per això, sol·licitem:

La revisió del pla per a incrementar els nivells de recuperació de materials en origen, protegir els sòls locals mitjançant el tractament correcte de l'orgànica i blindar el medi natural davant la contaminació per plàstics, alineant Paterna amb les polítiques d'economia circular de la Unió Europea. Tot això basant-nos en les al·legacions següents:

AL·LEGACIÓ PRIMERA

Deficiències greus en el procés de participació ciutadana i inexactitud de les dades obtingudes.

1. Falta de representativitat de la mostra: El procés participatiu realitzat es fonamenta en una mostra de tan sols 50 enquestes, realitzades majoritàriament a persones majors. Esta mostra és absolutament insuficient i no representativa del conjunt de la població de Paterna.
2. Incoherència de les dades obtingudes: Existeix una contradicció manifesta entre els resultats de les enquestes i la realitat del municipi. Mentre que les dades que aporta el pla indiquen que a Paterna només es recicla entre un 10% i un 20% dels residus, el 80% de les persones enquestades afirma que recicla habitualment. Aquesta dissonància posa de manifest que l'enquesta ha induït a respostes de complaença ("allò que s'esperava d'elles"), desvirtuant per complet la validesa de l'estudi.
3. Falta d'informació i condicionament de la resposta: No s'ha facilitat als participants informació suficient ni objectiva sobre les diferents alternatives de recollida de residus existents (com el sistema porta a porta). Esta omissió ha condicionat directament la resposta del veïnat, impossibilitant una presa de decisions contrastada i ben valorada sobre el millor sistema de gestió.
4. Omissió dels canals municipals de participació, ja que no s’han consultat la xarxa d'òrgans de participació ciutadana de l'Ajuntament. No s'ha comptat ni articulat el debat a través de les Juntes de Barri ni dels Consells Sectorials, deixant al marge els òrgans representatius de la societat civil del municipi.

Per tot l'exposat, SOL·LICITEM:

Que es considere que el procés de participació ciutadana ha sigut insuficient per no ser representatiu ni rigorós, i que es dissenye i s'execute un nou procés informatiu i participatiu real, dotat d'informació completa sobre totes les alternatives de recollida, i integrant de manera efectiva les Juntes de Barri i els Consells Sectorials de Paterna abans d'aprovar definitivament el pla.

AL·LEGACIÓ SEGONA

L’ALTERNATIVA ELEGIDA, QUE ÉS EL SISTEMA ACTUAL MILLORAT, NO SERVIRÀ PER A COMPLIR ELS OBJECTIUS QUE EXIGEIX LA LEGISLACIÓ

1. Compartim el diagnòstic inicial reflectit en el document, que reconeix manifestament que el model actual de gestió de residus a Paterna es troba en una situació d'estancament. Així ho demostren les dades de recuperació de la fracció de vidre, paper/cartó i envasos, les quals es mantenen en percentatges estancats o fins i tot inferiors respecte a exercicis anteriors.
2. Inviabilitat dels objectius d’implantació del sistema de recollida per a complir la legislació. Les mesures concretes que proposa el pla resulten del tot insuficients i ineficaces per a aconseguir l'objectiu del 55% de preparació per a la reutilització i el reciclatge que marca la Unió Europea. Els sistemes de recollida de residus basats en contenidors oberts de carrer (on qualsevol persona pot depositar residus a qualsevol hora sense identificar-se) solen tindre com a sostre un 30% - 40% de recollida selectiva. Les ciutats que aconsegueixen els màxims nivells de separació del món (superant el 70% - 85%) ho fan, precisament, eliminant l'anonimat, o siga, amb identificació de les persones usuàries, utilitzant models porta a porta o contenidors tancats amb targeta/mòbil. Per tant, els percentatges de recuperació previstos en el pla són impossibles d'assolir amb la metodologia plantejada.
3. Falta de coherència en les alternatives proposades: Es produeix una contradicció evident entre la gravetat del diagnòstic d'estancament assumit pel mateix pla i la manca d'ambició de les solucions plantejades, les quals repeteixen esquemes fracassats que no permetran complir les exigències legals i mediambientals.

Per tot això, SOL·LICITEM:

1. Que es recompile i es faça una revisió integral del Pla Local de Gestió de Residus per a dotar-lo de la coherència necessària en la recerca d'alternatives reals de recollida.

2. Que s'incorporen al pla sistemes de recollida individualitzats i eficients (com ara el sistema porta a porta) que hagen demostrat de manera contrastada la seua capacitat per a assolir el 55% de recuperació exigit per la Unió Europea, abandonant el model actual basat en l'anonimat.

AL·LEGACIÓ TERCERA

Qüestionament dels objectius d'eficiència, específicament pel que fa a les previsions contingudes en la taula 92.

1. La taula 92 del Pla preveu aconseguir una taxa del 55% de recollida selectiva l'any 2032. No obstant això, el model de gestió previst pel municipi es basa en la continuïtat de la recollida mitjançant contenidors de carrer de tipus obert/anònim. Estudis i dades de seguiment del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) i de la Conselleria de Medi Ambient demostren que el sostre màxim d'eficiència dels models de contenidor obert o anònim se situa històricament entre el 30% i el 40% de recollida selectiva, com hem exposat. El model anònim genera l'anomenat "efecte crida" o “efecte contagi d’incivisme”i no penalitza la no separació ni premia el comportament ciutadà responsable. Confiar en la voluntarietat de l'usuari en un contenidor obert s’ha demostrat que és ineficaç per a superar la barrera del 40% de separació en origen en àrees urbanes d'alta densitat com Paterna.

2. Incompliment dels terminis i fites de la Llei 7/2022 de Residus i Sòls Contaminats. A més a més, arribar al 55% per a l'any 2032, en cas que fora possible, representa un retard normatiu inacceptable:

a) La Llei 7/2022, d'8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular i la Directiva (UE) 2018/851 estableixen que el 55% de preparació per a la reutilització i reciclatge dels residus municipals s'havia d'aconseguir, com a tard, l'any 2025.

b) Preveure l'assoliment d'aquesta xifra per a l'any 2032 (amb 7 anys de retard respecte al marc legal vigent) demostra la falta d'ambició de les mesures proposades i exposa l'Ajuntament a més sancions o al pagament de cànons penalitzadors per l'abocament de fracció resta.

3. Absència de mecanismes d'individualització i incentiu fiscal (pagament per generació). Perquè un pla local siga viable i assolisca els objectius legals europeus, cal aplicar l'article 11.3 de la Llei 7/2022, el qual obliga les entitats locals a establir taxes o prestacions patrimonials de caràcter no tributari específiques que permeten implantar sistemes de pagament per generació (PAYT) o "paga pel que tires".

Això és tècnicament impossible d'aplicar amb un sistema de contenidors anònims. Sense la instal·lació de sistemes d’identificació, el pla no té instruments operatius per a fer complir les projeccions de la taula 92. La millora de la separació no pot sostindre's només en campanyes de sensibilització si el sistema físic no impedeix la mescla de residus en el contenidor de resta (gris).

PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

1. Que es torne a revisar la taula 92 del Pla Local de Gestió de Residus, reconeixent la inviabilitat d'aconseguir la taxa del 55% de recollida selectiva amb el model de contenidor obert i anònim.

2. Que s'incloga en el Pla un calendari d'implantació progressiu de models d'alta eficiència, com el porta a porta, que detallarem en al·legacions posteriors.

AL·LEGACIÓ QUARTA

Inviabilitat de la recollida d'orgànica mitjançant contenidors oberts i anònims pel risc d'alt percentatge d'impropis i conseqüent penalització econòmica i ambiental.

El Pla contempla l'ampliació del nombre de punts de recollida de la fracció orgànica (contenidor marró) mantenint el model actual de contenidors oberts i basats en l'anonimat. Esta configuració resulta ineficaç i contraproduent per als objectius de gestió sostenibles.

1. Elevat percentatge d'impropis per falta de control: La literatura tècnica i l'evidència empírica en la gestió de residus municipals demostren que els sistemes de contenidors d'orgànica oberts i anònims registren habitualment taxes d'impropis (plàstics, vidre, llandes, bolquers, restes no compostables) que superen el 20% - 30%, i poden assolir xifres encara més elevades en zones d'alta densitat o transitades.

2. Rebuig en planta de tractament i conversió en "tot en u": D'acord amb la normativa tècnica de les plantes de valorització i compostatge, quan un lot o camió de fracció orgànica supera el llindar màxim permés d'impropis, la partida és rebutjada automàticament i catalogada com a "tot en u" o fracció resta (contenidor gris). Això implica que la totalitat de la matèria orgànica recol·lectada amb l'esforç de la ciutadania acaba sent derivada directament a l'abocador.

3. Impacte financer i sobrecost en la taxa de residus: La classificació de la meitat o més de la fracció marró com a fracció resta suposa un encariment directament repercutible en la taxa municipal. La Llei 7/2022, d'8 d'abril, penalitza severament l'abocament de la fracció resta mitjançant l'impost sobre el depòsit de residus en abocadors. En conseqüència, el municipi de Paterna assumirà un cost econòmic significativament superior en pagar el tractament d'esta fracció orgànica contaminada com si fora residu gris, encarint la taxa que paga la ciutadania sense assolir cap millora ambiental real.

PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

1. Que siga modificat el sistema de recollida de la fracció orgànica previst en el Pla Local de Gestió de Residus, eliminant el model de contenidors marrons oberts i anònims.

2. Que s'implante un sistema no anònim d'accés restringit per a assegurar una baixada dràstica del percentatge d'impropis i el compliment de la legislació vigent.

AL·LEGACIÓ QUINTA

Inexactituds i falta de rigor tècnic en la justificació del descart de l’alternativa 2, sistema de recollida Porta a Porta (PaP).

El pla qüestiona el sistema de recollida Porta a Porta (PaP) basant-se en arguments sobre la densitat urbana, el suport d'espai públic, l'empremta de carboni dels vehicles de recollida i les molèsties veïnals. Estes afirmacions no tenen fonament tècnic i obvien l'evidència empírica de l'aplicació d'este model en municipis de característiques anàlogues, tal com es detalla a continuació:

1. Viabilitat en trames urbanes d'alta densitat i experiències comparables:

L'argument de la impossibilitat d'implantar el PaP per l'alta densitat o per falta d'espai als carrers és inexacta. Ciutats i barris amb alta densitat residencial i edificació vertical han implantat el PaP de manera exitosa mitjançant solucions adaptades (com l'ús de ganxos a la façana, penjadors comunitaris o poals multifamiliars en comunitats de veïns).

Exemples reals de municipis de densitat i complexitat urbana similar o superior demostren la seua viabilitat:

• Parma (Itàlia, 190.000 habitants) i Milà (1,4 milions d’habitants), municipis d'alta densitat que han superat el 70%-80% de recollida selectiva amb PaP.
• Districtes urbans d'alta densitat com Sarrià o Sant Andreu (Barcelona), on coexisteixen blocs de vivendes plurifamiliars amb sistemes de PaP mitjançant la identificació d'usuaris i hores fixades de depòsit.

2. Inexactitud respecte a l'empremta de carboni i la logística de recollida:

Afirmar que el PaP genera una major empremta de carboni per l'ús de vehicles més menuts és una anàlisi logística incompleta. En la gestió moderna de residus mitjançant PaP, la recollida capil·lar urbana amb vehicles xicotets o satèl·lit es combina amb la transferència a camions nodrissa o estacions de transferència intermèdies per al transport a planta. A més, en augmentar dràsticament la separació en origen (passant del 20% al 80%), es redueix radicalment el volum total de residus mesclats que cal transportar i abocar, la qual cosa redueix de manera global les emissions de CO2 del cicle complet de vida del residu.

3. Inexistència de molèsties veïnals per soroll i emissions:

La previsió de "molèsties per al veïnat" no té en compte la tendència actual en la contractació de serveis públics. Els sistemes moderns de recollida PaP utilitzen camions i vehicles lleugers 100% elèctrics o híbrids, els quals tenen un impacte acústic pràcticament nul i zero emissions directes de gasos contaminants durant les tasques de recollida nocturna o matinera.

4. Falta de modelització per barris i tipologies urbanes a Paterna:

Paterna no presenta una trama urbana homogènia, per la qual cosa no es pot aplicar un criteri únic per a tot el terme. El Pla omet la possibilitat d'un model mixt o adaptat per tipologies de barri:

• Habitatges unifamiliars i baixes densitats (la Canyada, Lloma Llarga unifamiliar, Casas Verdes): Àrees idealment dissenyades per a la implantació d'un PaP directe amb poal individualitzat, on no existeix cap tipus de problema d'espai a la via pública.

• Zones de densitat mitjana-alta (Nucli Urbà, Santa Rita, Alborgí, Campament): Adaptació mitjançant PaP amb ganxos/penjadors.

• Grans productors i polígons industrials (Fuente del Jarro, Táctica, L’Andana i Parc Tecnològic): Aplicació d'un PaP comercial i industrial personalitzat, el qual és el mètode més eficient per a gestionar grans volums de cartó i orgànica comercial.

  PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

1. Que es revoque el descart automàtic del sistema de recollida porta a porta (PaP) contingut en l'esborrany del Pla Local de Gestió de Residus.

2. La realització d'un estudi de viabilitat tècnica i econòmica rigorós, sectoritzat i descentralitzat per barris, que analitze la implantació de models d'alta eficiència adaptats a la casuística de cada zona de Paterna.

3. La inclusió en l'avaluació d'alternatives d'una anàlisi de cicle de vida (ACV) real de les emissions de carboni, considerant l'ús de flota de vehicles elèctrics/nodrissa i la reducció d'emissions derivada de la menor quantitat de residus enviats a l'abocador.

AL·LEGACIÓ SEXTA

1. Infravaloració dels costos de tractament i abocament en el model de contenidors:

Prenent una estimació moderada/a la baixa d'uns 22.000 tones anuals de residus totals generats a Paterna en la fracció resta (tot en u) i un cost mitjà de tractament i abocament de 190 €/tona (comptabilitzant el canon de 40 €/t sobre el dipòsit en abocador regulat en la Llei 7/2022), el cost real de tractament per al model de contenidors ascendeix a:

22.000 x 190 = 4.180.000 euros

Esta xifra pràcticament duplica la dada computada en el document de valoració econòmica del pla. Per contra, en el sistema PaP, l'experiència demostra una reducció de la fracció “resta” ("tot en u") de fins a un 75-80% (fet que només s'intueix de manera imprecisa en el gràfic de barres del document sense aportació de les taules numèriques corresponents). Amb una fracció “resta” de només 5.500 t/any, el cost de tractament amb PaP cauria a 1.045.000 euros, generant un estalvi directe en tractament de més de 3,13 milions d’euros anuals que el Pla no computa adequadament.

El Pla assigna a l'alternativa actual millorada un cost de tractament de només 2.002.434,08 €. Esta xifra és tècnicament impossible segons el marc de costos actual de la planta de tractament (Consorci

de Residus):

2. Incoherència i infravaloració dels Ingressos per Retorn de reciclatge i venda de materials: El document projecta que en el PaP els ingressos d'Ecoembes augmenten un 120 % (de 334.436 euros a 737.320,10 euros) i els de venda de materials recuperats un 74% (de 57.808 euros a 100.918,90 euros). Esta estimació és absolutament irreal i teòricament inconsistent:

• En el sistema PaP, la recollida de la fracció d'Envasos Lleugers i Paper/Cartró no sols es duplica en volum, sinó que la seua qualitat augmenta de manera dràstica, reduint els impropis a nivells per davall del 5 %.

• La matèria orgànica recollida via PaP presenta una puresa excel·lent (<3 % d'impropis), evitant les penalitzacions en planta de compostatge i permetent la seua venda com a compost de primera qualitat.

Multiplicar la massa recollida selectivament per tres o quatre mentre es manté una projecció d'ingressos tan baixa demostra que les dades de retorn financer estan greument infravalorades en perjuí del model PaP.

3. Anàlisi del balanç econòmic real comparat a mitjà/llarg termini: En integrar totes les variables reals (cost de servei + cost de tractament real amb cànons + ingressos ajustats per alta separació):

Model contenidors actualitzat (segons dades reals):

▪ Cost servei: 5.806.904 euros
▪ Cost de tractament real (22.000 x 190 = 4.180.000 euros ▪ Ingressos (Ecoembes + Venda): -392.244
▪ BALANÇREALANUAL:9.594.660euros

Model Porta a Porta (PaP) reclassificat:

• ▪  Cost servei: 10.315.472 euros

• ▪  Cost de tractament real (rebuig reduït a 1/4 part): 1.045.000 euros

• ▪  Ingressos ajustats per alta puresa de residus (Ecoembes + Venda): -1.800.000 euros

▪  BALANÇREALANUAL:9.560.472euros

Conclusió econòmica: El model PaP, una vegada inclosos els costos reals de tractament/abocament que el pla amaga, presenta un cost global net equivalent o fins i tot inferior al model de contenidors. A més, el PaP

PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

1. La revisió i recàlcul complet de la memòria econòmica del Pla Local de Residus, incorporant formalment el cost real de tractament per tona (190 euros, que inclou el cànon sobre abocadors de la Llei 7/2022) en totes les alternatives analitzades.

2. La publicació de les taules amb les dades numèriques exactes de tones previstes per a cada fracció en les diferents alternatives, eliminant la falta de transparència de la seua mera representació en gràfics de barres.

permet eludir les sancions comunitàries per incompliment d'objectius de reciclatge i

permet la bonificació de la taxa de residus a la ciutadania gràcies a l'aplicació del Pagament per

Generació (PAYT).

3. Un reajust dels ingressos per la venda de materials i fons d'Ecoembes/Ecovidrio per al model PaP, adaptant-los a la realitat de mercat dels residus d'alta puresa i baix percentatge d'impropis.

4. Que, a la llum del balanç econòmic real i equilibrat, es considere la viabilitat financera de la implantació del sistema Porta a Porta (PaP), el qual permetrà recuperar altes taxes de residus i avançar cap a l’economia circular, evitar les sancions de la Unió Europea per incompliment d'objectius i transitar cap a la reducció i eliminació progressiva de la taxa de residus per a la ciutadania de Paterna.

AL·LEGACIÓ SÈPTIMA

Incompliment de la Directiva Marc de Residus i de la Llei 7/2022 en la configuració de la taxa de residus per absència de mecanismes d'incentiu (PAYT) i arbitrarietat en el criteri de càlcul basat en el consum d'aigua.

El Pla no preveu una reforma de la taxa municipal de residus orientada a la fiscalitat ambiental justa, i es manté en un model no individualitzat que penalitza la ciutadania compromesa i introdueix criteris de càlcul arbitraris que no guarden relació directa amb la generació real de residus:

1. Incompliment del principi europeu "Qui contamina, paga" i absència d'incentius:

L'actual model de taxa de residus s'aplica de manera lineal i independentment del comportament del contribuent pel que fa a la separació en origen. Este disseny incompleix l'article 11.3 de la Llei 7/2022, d'8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que obliga les entitats locals a establir taxes específiques, diferencials i no arbitràries que permeten la implantació de sistemes de pagament per generació (Pay-As-You-Throw / PAYT).

En no diferenciar entre qui separa correctament la matèria orgànica i els envasos i qui aboca tot el seu fem sense triar al contenidor de resta (gris), el sistema desincentiva l'esforç ciutadà, no premia les bones pràctiques i resulta profundament ineficaç per a augmentar les taxes de recollida selectiva.

2. Arbitrarietat i penalització injusta en el vincle entre la taxa de residus i el consum d'aigua:

L'ús del consum d'aigua com a indicador indirecte per a calcular la quantitat de residus generats per una vivenda és un mètode defectuós que produeix greus desequilibris i injustícies fiscals, especialment en un municipi amb una casuística urbana tan diversa com Paterna:

a) Desconnexió entre el consum d’aigua i la generació de fem: Una unitat familiar reduïda (per exemple, de dos persones) que habite la vivenda unifamiliar o xalet (freqüents a la Canyada, Casas Verdes, o zones de Mas del Rosari) i que utilitze aigua per al manteniment de zones verdes, l'hort o el reg de vegetació, pateix un tram de taxa de residus equivalent al d'una vivenda de 6 o més persones. L'aigua utilitzada per al reg no genera residus domèstics municipals que hagen de ser recollits o tractats pel servei de neteja.

b) Desconnexió del volum real de residus: La correlació aigua-residus és inexacta i arbitrària, ja que el volum d'aigua consumit no reflecteix la massa ni el tipus de fracció de residu que la vivenda deposita als contenidors.

PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

1. La modificació i redisseny de la taxa municipal de residus, per tal d'adequar-la estrictament als principis de la Llei 7/2022 i directives europees, eliminant l'arbitrarietat i la linealitat del sistema actual.

2. La desconnexió progressiva del consum d'aigua com a criteri principal per al càlcul de la taxa de residus, o l'aplicació de coeficients corrector de reducció per a consums d'aigua destinats al reg en habitatges amb parcel·la o jardí.

3. La implantació d'un sistema de taxa justa o pagament per generació (PAYT), articulat mitjançant la identificació d'usuari, que aplique bonificacions i descomptes en la taxa a aquelles llars que demostren una alta freqüència d'aportació de la fracció orgànica i una reducció en el dipòsit de la fracció resta.

AL·LEGACIÓ OCTAVA

Anàlisi de l’alternativa 4. Contenidors intel·ligents

Inadaptació del model de contenidors intel·ligents a la realitat sociològica de Paterna i risc de degradació de l'espai públic per abocaments incontrolats.

El pla contempla com a alternativa 4 l'ús de contenidors intel·ligents d'accés restringit mitjançant targeta o aplicació mòbil. Tot i que representa un avanç respecte a l'anonimat total, l'anàlisi de la seua implantació en municipis de composició urbana i sociològica similar a Paterna demostra greus deficiències operatives que el fan desaconsellable com a opció única o prioritària:

1. Generació d'abocaments incontrolats ("efecte illa") i incivisme associat: L'experiència pràctica en altres municipis mostra que la barrera física de tancament del contenidor provoca que un percentatge significatiu d'usuaris deposite les bosses de fem directament a terra, al voltant del contenidor. Este fenomen genera problemes greus d'insalubritat, olors i degradació de l'espai públic, a més d'encarir el servei, ja que obliga a mantindre equips de repàs manual continuat per a recollir el fem de fora dels contenidors.

2. Ineficàcia davant l'abandonament de voluminosos i restes de poda: Els contenidors intel·ligents no resolen la gestió dels mobles, trastos i voluminosos a la via pública. En mantindre's el punt de recollida al carrer de manera col·lectiva, es perpetua l'anonimat de la zona perimetral de l’illa, afavorint que l'abocament de trastos i restes vegetals continue realitzant-se de manera impune i sense control.

3. Inadequació a la realitat sociològica i bretxa d'accés: Paterna presenta una realitat demogràfica i social complexa. La dependència d'aplicacions mòbils o targetes electròniques d'obertura penalitza directament la gent major i els col·lectius afectats per la bretxa digital. La pèrdua de dispositius o els problemes de fallada tècnica dels lectors electrònics es tradueixen immediatament en un augment de l'abandonament de residus al carrer.

4. Ineficiència en zones d'baixa densitat (unifamiliars): En barris de tipologia unifamiliar com la Canyada, Casas Verdes o Valterna unifamiliar, obligar el veïnat a desplaçar-se a illes de contenidors intel·ligents no millora la comoditat del servei ni garanteix la separació. El Porta a Porta (PaP) és un mètode enormement més eficient, net i acceptat per a estes morfologies urbanes.

5. Vulnerabilitat per fallades tecnològiques i avaries del sistema: Els contenidors intel·ligents depenen de components electrònics complexos exposats a la intempèrie i a un ús intensiu (sensors d’ompliment, lectors de targetes RFID, electroimants de bloqueig, bateries o connexió de dades). Les freqüents avaries mecàniques o el bloqueig dels lectors de targeta/PIN deixen de manera imprevista el servei fora d'operativitat, impossibilitant que el veïnat puga obrir el contenidor en el moment del depòsit i provocant immediatament l'abandonament massiu de bosses a la via pública.

PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

1. Que es descarte el model de contenidors intel·ligents d'accés restringit per a la totalitat del municipi de Paterna, en haver-se demostrat la seua ineficiència per a evitar la fracció d'impropis, el risc de degradació de l'espai públic per l'abandonament de bosses i la seua incapacitat per a gestionar el problema dels residus voluminosos.

2. Que el Pla Local de Gestió de Residus reoriente la seua estratègia cap a la implantació d'un model de Recollida Porta a Porta (PaP), adaptat a les diferents tipologies urbanes de Paterna (unifamiliars, blocs plurifamiliars amb penjadors o poals comunitaris i recollida comercial), com a únic sistema capaç d'assolir els objectius de reciclatge de la Unió Europea i la Llei 7/2022.

AL·LEGACIÓ NOVENA

Incompliment dels criteris de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), Economia Social i Solidària i retorn ambiental en la selecció d'entitats per a la gestió de la recollida del residu tèxtil.

El Pla contempla la continuïtat o subscripció de convenis per a la recollida i gestió de la roba usada i residu tèxtil al municipi de Paterna amb tres entitats diferents: TEXLIMCA, CÁRITAS-KOOPERA i RECYCLING CANARIAS.

Un examen de la naturalesa jurídica, model de negoci i valors ètics d'estes tres organitzacions mostra una profunda disparitat pel que fa al seu compromís amb la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), la transparència i els criteris de sostenibilitat ambiental i social:

1. CÁRITAS-KOOPERA (Model d'Economia Social i Solidària):

Es tracta d'una xarxa d'empreses d'inserció sociolaboral sense ànim de lucre, vinculada a l'Economia Social i Solidària (ESS). El seu model garanteix el 100% de la trasparència en la traçabilitat del residu, la reutilització local mitjançant tendes de roba de segona mà de caràcter social, la creació de llocs de treball per a persones en situació o risc d'exclusió social i la reinversió total dels beneficis en projectes socials i ambientals. Compleix amb els màxims estàndards de responsabilitat social, ètica i reducció de la petjada de carboni en afavorir la reutilització de proximitat.

2. TEXLIMCA (Model mercantilista tradicional de valorització tèxtil):

És una empresa mercantil privada de caràcter lucratiu. Tot i que realitza una activitat de recollida i valorització industrial (principalment transformació en draps de neteja o triturats industrials), el seu model respon primordialment a un interés comercial privat. La traçabilitat de la roba recollida, el destí final de les peces no aptes per al reciclatge i el retorn social cap al municipi de Paterna són opacs o inexistents en comparació amb les entitats d'economia social.

3. RECYCLING CANARIAS (Model comercial amb dubtós retorn ètic i social):

Empresa privada de caràcter estrictament comercial l'activitat de la qual se centra en l'explotació del residu tèxtil com a commodity o mercaderia. Històricament, este tipus de societats mercantils basen una part substancial del seu negoci en l'exportació de roba usada en massa cap a països empobrits (com el sud global o l'Àfrica subsahariana), provocant greus impactes d'abocament incontrolat i col·lapse dels mercats locals en destinació. No té plans d'inserció sociolaboral locals i de polítiques d'RSC acreditades i auditades.

L'article 12.2 de la Llei 7/2022, d'8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular i les directrius europees sobre la recollida selectiva del tèxtil insten les administracions públiques a prioritzar o reservar la gestió del residu tèxtil municipal a entitats de l'economia social i solidària i empreses d'inserció (EI). Mantindre convenis amb empreses privades lucratives sense exigències d'RSC ni de traçabilitat ètica desvirtua la funció social de la recollida selectiva i afavoreix el negoci privat a costa del residu generat per la ciutadania de Paterna.

PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

1. Que l'Ajuntament de Paterna revoque o no renove els convenis de recollida de residu tèxtil amb aquelles entitats o empreses privades (com TEXLIMCA i RECYCLING CANARIAS) que no acrediten ni auditen criteris estrictes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), inserció sociolaboral i traçabilitat ètica del residu.

2. Que el Pla local de gestió de residus adeqüe la gestió de la roba usada a la Llei 7/2022, establint una reserva de contracte o conveni d'exclusivitat a favor d'entitats sense ànim de lucre i d'Economia Social i Solidària (com el model de CÁRITAS-KOOPERA) que garanteixen el retorn social, la creació d'ocupació inclusiva i la traçabilitat ambiental de la roba recollida.

AL·LEGACIÓ DEU

Omissió de mecanismes d'Incentiu i Depòsit per a la Recuperació d'Envasos i incompliment de l'oportunitat que ofereix la Llei 7/2022 per a la implementació de Sistemes de Depòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d'àmbit local.

El Pla Local de Gestió de Residus de Paterna no preveu la posada en marxa de projectes pilot ni la implantació de Sistemes de Depòsit, Devolució i Retorn (SDDR) en l'àmbit municipal. Tot i que l'aplicació d'un SDDR d'àmbit estatal o autonòmic per als envasos de begudes (plàstic, llaunes i vidre) ha patit bloquejos normatius i paralitzacions administratives, el marc legal actual faculta i anima els ajuntaments a liderar experiències d'incentivació del reciclatge en l'àmbit local.

1. Habilitació legal per a la recuperació mitjançant SDDR i incentius locals:

La Llei 7/2022, d'8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular contempla expressament en el seu article 59 la possibilitat d'implantar sistemes de depòsit i retorn, així com mecanismes de devolució i incentiu econòmic o social per a maximitzar les taxes de recollida selectiva d'envasos d'un sol ús i evitar el seu abandonament (littering) a la via pública i espais naturals.

2. Aprofitament de la xarxa d'equipaments i edificis públics de Paterna:

El municipi de Paterna disposa d'una àmplia xarxa d'infraestructures públiques de proximitat (centres cívics, poliesportius municipals, el mateix edifici de l'Ajuntament, biblioteques i centres juvenils) repartides per tots els barris (Nucli Urbà, la Canyada, Terramelar, Lloma Llarga, Santa Rita, Alborgí, la Coma-Mas del Rosari, etc.).

3. Estes instal·lacions públiques reben diàriament un flux continuat de ciutadania i constitueixen la xarxa ideal per a la instal·lació de màquines d'extracció i retorn automàtic d'envasos (RVM - Reverse Vending Machines) o punts de devolució manual incentivada.

4. Incentivació de la ciutadania i retorn en l'economia local:

La posada en marxa d'un SDDR municipal en edificis públics permet establir un sistema de recompenses directes per a la ciutadania (mitjançant descompte en la taxa municipal de residus, tiquets per a l'ús de serveis públics com piscina/gimnàs municipal, o valors de compra per a utilitzar al comerç local de Paterna). Això no sols garanteix una taxa de recuperació d'envasos de begudes pròxima al 90% en els entorns on s'aplica, sinó que dinamitza l'economia de proximitat del municipi i redueix dràsticament la presència de llandes i botelles abandonades als carrers i parcs.

PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

1. Que s'incloga en el Pla Local de Gestió de Residus un Projecte Pilot d'SDDR Municipal (Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn) per a la recuperació d'envasos de begudes (llandes, botelles de plàstic i vidre).

2. Que es contemple la instal·lació de màquines o punts de devolució d'envasos a la xarxa d'edificis públics de Paterna (centres cívics, complexos esportius, l'Ajuntament i edificis administratius).

3. Que es dissenye un sistema de retribució o bonificació associat al retorn d'envasos, articulat mitjançant descomptes en la taxa municipal de residus, descomptes en instal·lacions municipals o vals intercanviables al comerç local de Paterna.

AL·LEGACIÓ ONZE

POTENCIACIÓ DE L’ECONOMIA CIRCULAR

Proposem incorporar al Pla Local de Gestió de Residus una estrategia per a potenciar l’economia circular. L'objectiu és passar d'un model centrat únicament en la recollida a una política global de ciutat que connecte la gestió de recursos amb el comerç, la indústria, l'educació i les polítiques socials.

Línies d'actuació principals

• Infraestructures de reutilització: Creació d'un Centre Municipal de Reutilització (vinculat als ecoparcs) per a reparar i reaprofitar mobles, bicicletes o electrodomèstics, combinat amb la xarxa Paterna Reutilitza (tallers, mercats d'intercanvi i comerç local).

• Simbiosi industrial i contractació pública: Promoció del reús de subproductes entre empreses dels polígons i inclusió de criteris de durabilitat, reparabilitat i reducció d'envasos en els plecs de condicions de l'Ajuntament.

• Esdeveniments sostenibles i educació: Ús obligatori de vaixella i gots reutilitzables en festes o actes públics, i implantació d'un Programa per a l'Economia Circular permanent per a tota la ciutadania.

• Innovació i governança: Realització de projectes pilot (compostatge comunitari, recollida porta a porta) i creació d'una Comissió Sectorial d'Economia Circular interdepartamental, avaluada mitjançant un quadre d'indicadors d'impacte real (reducció de generació, taxa de reutilització, etc.).

  PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:
  La revisió del Pla Local de Gestió de Residus per a incloure l'estratègia de potenciació de l’economia

  circular, que contemple com a eixos prioritaris:

1. La prevenció, reutilització i reparació de materials abans del reciclatge.

2. La posada en marxa del Centre Municipal de Reutilització i la xarxa local d'intercanvi.

3. La simbiosi industrial als polígons i la clàusula ambiental en la contractació pública.

4. L'educació ambiental contínua i l'execució de projectes pilot d'innovació.

5. Una governança transversal coordinada per una Comissió Municipal, amb un seguiment

   transparent mitjançant indicadors clau.

En definitiva, es demana que Paterna no es limite a recollir millor, sinó que esdevinga una ciutat que

genere menys residus, reutilitze més i reduïsca al màxim la fracció resta.

AL·LEGACIÓ DOTZE

PROGRAMA INTEGRAL DE PREVENCIÓ D'ABOCAMENTS INCONTROLATS, VOLUMINOSOS I RESTES DE PODA

1. Diagnòstic i enfocament preventiu

2. Mesures d'actuació principal

• Reutilització i poda: Orientar la recollida de voluminosos al triatge previ (reutilitzable → reparable → reciclable), derivant-los al Centre Municipal de Reutilització. En la poda, es proposa crear una planta municipal de compostatge per a alimentar els serveis de jardineria pública (Gespa), l'horta i particulars.

• Proximitat i resposta ràpida: Millorar la cita prèvia, acostar ecoparcs mòbils o miniecoparcs als barris i fixar protocols de neteja ràpida amb un temps mitjà de resolució públic.

• Protecció de l'Horta i espais naturals: Completar el tancament perimetral amb barreres físiques als accessos de l'Horta i espais naturals per a evitar que actuen com a pols d'atracció d'abocaments.

• Sensibilització i control: Campanya permanent «Paterna sense abocaments» i reforç de la inspecció ambiental (facilitar → informar → prevenir → inspeccionar → sancionar).

  PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:
  La revisió del Pla Local de Gestió de Residus per a incloure un Programa Integral de Prevenció

  d'Abocaments, que contemple:

1. El Mapa Municipal de Punts Negres i la classificació d'abocaments segons l'origen.

2. Un servei de recollida de voluminosos prioritari per a la reutilització.

3. El reaprofitament compostable de la poda i la creació d’un centre municipal de compostatge.

4. L'ampliació de la cobertura amb ecoparcs de proximitat i protocols de resposta ràpida.

5. L'execució de tancaments amb barreres a l'horta (especialment a la Corrucosa) i les zones de

   la Vallesa i les Moles on encara no s’han instal·lat barreres.

6. Campanyes informatives senzilles, inspecció reforçada i un quadre d'indicadors amb objectius

   anuals quantitatius i publicació de resultats.

En conclusió, cal passar de retirar residus periòdicament a un model preventiu que facilite la gestió

correcta, reutilitze, informe, actue amb rapidesa i evite la reincidència.

AL·LEGACIÓ TRETZE

Inadequació de la temporalització del Pla, absència d'un pla de transició social i participativa, i necessitat de desplegament progressiu (mínim 3 anys) amb atenció específica als barris vulnerables.

El Pla Local de Gestió de Residus planteja una implantació operativa sense abordar el vertader repte de canvi cultural que requereix el municipi. Un examen de les dades del propi document i de la realitat social de Paterna exigeix reestructurar el calendari i la metodologia d'implantació:

1. La realitat de partida: Una ciutadania no habituada a la separació en origen:

El mateix Pla reconeix la gravetat de la situació inicial: Paterna registra unes taxes de recollida selectiva extremadament baixes, d'entre el 10,71% (pàg. 167) i el 17,62% (pàg. 54). Això significa que més del 80% de la població no separa els seus residus i manté l'hàbit arrelat d'abocar una única bossa amb tota la fema barrejada als contenidors anònims de la via pública.

2. El sostre del model de contenidors i la necessitat d'adhesió social:

   El model de contenidors anònims ha demostrat tindre un sostre infranquejable. Augmentar el nombre de contenidors o acostar-los a les habitatges no canviarà la dinàmica d'aquells qui prioritzen la comoditat de no triar a casa. El pas cap a un sistema de col·laboració activa com el porta a porta exigeix un canvi d'hàbits profund.

   Les experiències d'èxit en municipis que partien de taxes de reciclatge inferiors al 20% demostren que l'incentiu econòmic (com la reducció de la taxa) és necessari, però no suficient per a vèncer la resistència inicial o la inactivitat ciutadana. Es requereix una estratègia d'adhesió social basada en:

   o Educació ambiental i intervenció social de carrer: Presència continuada d'educadors/ores ambientals i agents comunitaris explicant el "perquè" i el "com" de manera personalitzada.

   o Estructura participativa i teixit associatiu: Implicació directa de les associacions veïnals, entitats de barri, col·legis, comerços i la xarxa dew participació ciutadana i les associacions locals (incloses les festeres i esportives) com a prescriptors del nou model.

3. Pla d'acció comunitari específic per al barri de la Coma (Barri d'Acció Preferent):

   La implantació del pla no pot aplicar-se amb una recepta única i administrativa en tot el terme municipal. En un Barri d'Acció Preferent com la Coma, amb condicionants socioeconòmics complexos, la simple instal·lació de nous equipaments o amenaces de sanció resulta totalment ineficaç i contraproduent.

   En la Coma cal dissenyar un pla d'intervenció comunitària específica:

• Contractació i formació de veïns/ïnes del mateix barri com a informants i mediadors ambientals, generant llocs de treball de proximitat i garantint la confiança Veïnal.

• Treball coordinat amb col·legis, l’IES, entitats del tercer sector i Mesa de Entidades de La Coma.

• Adaptació dels formats de recollida a la realitat arquitectònica i social del barri, prioritzant la facilitat d'accés, la resolució de conflictes de convivència i la millora directa de la neteja de l'entorn com a primer benefici visible per als veïnat.

4. Necessitat d'un calendari de transició d'un mínim de 3 anys:

• -  Any 1 (Fase de preparació i co-disseny): Campanyes informatives intenses, creació de les taules de participació ciutadana, adaptació de les ordenances i prova pilot en un barri o sector determinat.

• -  Any 2 (fase d'implantació progressiva i acompanyament): Desplegament per fases/barris del nou sistema, presència constant d'educadors al carrer, lliurament de materials i període de prova sense penalitzacions.

• -  Any 3 (fase de consolidació i fiscalitat justa): Ajustos operatius derivats de l'experiència real, aplicació plena de les bonificacions en la taxa (PAYT) i consolidació dels nous hàbits de separació.

  PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

1. La reestructuració del calendari d'implantació del Pla Local de Gestió de Residus, establint un període de transició i desplegament progressiu d'un mínim de 3 anys.

2. La incorporació d'un Pla d'Acompanyament i Adhesió Social, dotat pressupostàriament per a la contractació d'equips d'educació ambiental i mediació comunitària, i articulat a través del teixit associatiu i veïnal de Paterna.

3. La redacció d'un Subpla d'Intervenció Específica per al barri de la Coma, basat en la mediació veïnal, la contractació de personal del mateix barri i la coordinació amb els serveis socials i entitats locals.

AL·LEGACIÓ CATORZE

CREACIÓ DE LA COMISSIÓ MUNICIPAL DE SEGUIMENT I TRANSPARÈNCIA

1. La Comissió Municipal de Seguiment

Es proposa la creació d'una Comissió Municipal de Seguiment del Pla Local de Residus de caràcter plural (amb representació tècnica, política, veïnal, ambiental i econòmica). L'objectiu d'este òrgan és supervisar, avaluar l'evolució del Pla i proposar millores de manera contínua.

2. Aspectes clau sobre els quals ha de fer seguiment la comissió

La comissió s'encarregarà de monitorar la gestió municipal a partir de dades objectives mitjançant els àmbits següents:

• Compliment contractual i execució: Analitzar la qualitat del servei prestat per les empreses concessionàries, el grau d'execució, les incidències i la transparència en l'ús del diner públic.

• Traçabilitat dels residus: Fer un seguiment del viatge real de les fraccions (especialment la matèria orgànica, el tèxtil o els voluminosos) per a diferenciar el que es recull selectivament del que realment es recicla o reutilitza.

• Mecanismes d'alerta i plans correctors: Controlar el Quadre de Comandament i detectar desviacions respecte dels objectius per a exigir l'activació de mesures de correcció abans que els problemes es consoliden.

• Avaluació externa i compromisos: Revisar les auditories independents del Pla i supervisar la matriu de compromisos, un document que ha de reflectir l'estat d'execució de les al·legacions aprovades i dels acords presos.

• Rendició de comptes i impacte cconòmic: Vetlar per la publicació de resultats al portal web, supervisar la transparència financera del servei i la seua repercussió en la reducció o eliminació de la taxa de residus, garantint en tot moment la protecció de dades personals de la ciutadania.

  PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:

  Que el Pla Local incorpore formalment la Comissió Municipal de Seguiment com a òrgan clau de governança, garantint un model transparent, auditable i basat en evidències que assegure el compliment efectiu dels compromisos i la informació pública de totes les seues fases.

  AL·LEGACIÓ QUINZE
  

Necessitat d’informes juridicoeconòmics previs a l’aprovació definitiva

1. Justificació

Per a garantir la seguretat jurídica de l'Ajuntament i permetre una presa de decisions plenament informada per part de la Corporació, cal incorporar a l'expedient dos informes tècnics fonamentals abans de procedir a l'aprovació definitiva del Pla.

2. Contingut dels informes

• Informe jurídic específic: Ha d'avaluar la compatibilitat del model seleccionat amb la Llei 7/2022 i la Llei valenciana 5/2022, la seua coherència amb la planificació autonòmica, l'assoliment dels objectius de reducció per a 2030 i 2035, les conseqüències legals d'un eventual incompliment i la motivació de l'alternativa triada.

• Informe econòmic de costos i incompliment: Ha de comparar el cost directament previst del model davant de l'impacte econòmic real (cost del model + penalitzacions per incompliment d'objectius + adaptació posterior necessària), per determinar si l'opció aparentment més barata és realment eficient.

  PER TOT AIXÒ, SOL·LICITEM:
  Que s'incorpore a l'expedient municipal, abans de la votació i aprovació definitiva, la documentació següent:

1. Un informe jurídic sobre el compliment normatiu, obligacions municipals i riscos contractuals del model proposat.

2. Un estudi de costos comparats que avalue les conseqüències econòmiques de no assolir els objectius legals de reducció d'abocaments.

3. Garantir que els membres de la Corporació disposen de tots els antecedents (dades, riscos i alternatives) per a emetre un vot plenament informat.